La Plaça del Mercat Central
|Reproduïm un article del nostre company, l’arquitecte i urbanista Carles Dolç aparegut el passat dissabte 24 d’octubre al Levante-EMV
Totes les ciutats tenen una o algunes places que són els seus símbols, espais urbans que, pel seu caràcter, vitalitat i història, s’han constituït com a representatius. A València, on n’hi ha més d’una, la que ha sigut el seu centre de gravetat durant segles és la del Mercat Central. La Plaça del Mercat ha perdut en part eixa condició per diverses causes, la més important de les quals és que s’ha convertit en una carretera on transiten cada dia milers de cotxes, que l’han degradada com a espai de referència. Era d’esperar que el reconeixement de la Llotja com a Patrimoni de la Humanitat haguera suposat un canvi en les condicions de la plaça: no ha segut així. La plaça ha aconseguit més turistes alhora que més busos i vehicles transiten i aparquen (incloent-hi la porta de la pròpia Llotja!). La degradació afecta a monuments i edificis residencials, el que debilita la potencialitat del comerç del barri, comerç que ha segut la seua raó de ser des de sempre.
Amb la finalització del pàrquing de la Plaça de Bruges (la situada a esquenes del Mercat, al final de l’Avinguda de l’Oest), es facilitarà
l’accés motoritzat dels compradors al Mercat Central, una antiga aspiració dels venedors. Alhora s’han generat condicions per abordar la reurbanització de tot l’entorn en benefici del comerç, els residents de la zona i el patrimoni arquitectònic. Ara bé, la reurbanització pendent implica qüestions com la peatonalització de la Plaça del Mercat; que es retrace tot el sistema de transport públic que transita l’àrea; que es faça una intervenció unitària en el conjunt que, aproximadament, agafa des del carrer Santa Teresa i la Plaça del Bruges a la de la Reina, i des de la Bosseria fins al carrer Sant Vicent; o que es recuperen per al comerç els porxets o covetes de Sant Joan que ara es troben en un estat vergonyós. Tota eixa zona és un conjunt comercial i de convivència d´una enorme potencialitat, molt disminuida en les condicions actuals. Necessita un tractament unitari i no continuar intervenint a trossos com tantes coses que fem a València. No té sentit reurbanitzar la Plaça de Bruges sense saber com s´ha de connectar amb la del Mercat, perquè tot és el mateix àmbit. O modificar el traçat d’una línia de bus sense saber com funcionarà el conjunt de transports.
Com a botó un exemple. Hi havia en projecte que l’entrada al pàrquing es fera per una rampa des del carrer Guillem Sorolla: ara està parlant-se
d’aprofitar l’accés existent per Santa Teresa o la pròpia rampa del soterrani del Mercat Central. Santa Teresa, per les seues dimensions i forma, és completament inadequada com accés general i el mateix s’ha de dir de la rampa del Mercat, mal ubicada i que, a més, forma part del monument. Que no s’improvise ni s´intente estalviar hui per a demà haver de refer les coses per què estan mal fetes.
Urgeix un projecte de reurbanització ben pensat i de conjunt, és a dir, que contemple la globalitat de qüestions i que oferisca una perspectiva clara de futur, de manera que allò que es faça ara tinga coherència amb el que s’haja de fer després. La peatonalització de la Plaça del Mercat i la reurbanització d’eixa àrea comercial és una qüestió necessària i que no pot esperar a que s’inaugure la línia del metro (Línia 2), la qual tindrà una parada sota el pàrquing de la plaça de Bruges. El tram d’eixa línia que passaria per Ciutat Vella no s’ha ni iniciat, i tal com està l’economia passaran bona cosa d’anys abans de fer-se realitat. No pareix lògic esperar eixe temps per endreçar i posar guapa la Plaça del Mercat i el seu entorn. Pel seu caràcter ha de tornar a ser una plaça central.
Font: http://www.levante-emv.com/opinion/2011/09/24/placa-mercat-central/842291.html