Hablando con las farolas – El Cifu

 

 

Darrerament, el carter que toca a la meua porta té al seu carret de factures i cartes del banc, alguna alegria. L’última ha sigut el disc “De fiera en fiera” de Sergio Cifuentes, ‘ El Cifu’, cantautor manxec afincat a València que em fa rememorar els sons de Kiko Veneno, Mártires del Compás, Pata Negra o el grup Veneno. Música mestissa magníficament instrumentada amb les guitarres clàssiques de Ricardo Esteve. El seu nom és garantia de qualitat (recorde Ricardo, en alguns matins a la ràdio acompanyant el mestre entre els mestres del cant d’estil, Josep Aparicio, Apa, amb el qual va formar el grup Jerez Texas o bé dialogant amb el violoncel del gran Mathieu Saglio). El disc s’ha enregistrat en els darrers mesos de 2013 a l’estudi ‘Mixome’ de Ricardo, al barri de Russafa de València. Només treure el cd del seu embolcall i posar-lo al lector m’ha entrat per l’oïda, de manera gratificant, el vent del Niño trompeta (La rana mariana). L’elenc de músics segueixen amb Rober Molina (baix) i Jesús Gimeno (percussions).

El Cifu ens mostra en aquest primer disc d’autor que és un fera fent rock urbà i una rumba mediterrània molt bella que li canta a la vida quotidiana i familiar. Una dotzena de cançons amb trets autobiogràfics, la major part d’elles, recopilades de les seues maquetes. “Les buleries del verbo flipar” o la colombiana “Dime cuando vienes” són la seua aportació del flamenc d’autor. M’agrada molt el tema ” Que no te rindas” on El Cifu es recrea en els seus aspectes emocionals (Te voy a pedir que no te rindas/ que todo pasa/ que no te agobies/el tiempo pasa y al final sólo el amor vale la pena). Cançons dedicades al seus paisatges metropolitans: “Las Carolinas” o “Calle Caballeros”. Aquesta última arranca amb una atmosfera nocturna i fa camí amb romanticisme. El Cifu ens regala la cançó ‘Enric Tàrrega’ en la nostra llengua amb la col.laboració de l’aflamencat inconfusible, Miquel Gil. Amb “El rayo que no cesa”, l’autor ens presenta l’arbre dels camins que el van ensenyar a cercar la bellesa. Doncs, gràcies, Cifu per compartir-la amb nosaltres i… Que llegue la primavera!

“Desde que me conozco me querello
tanto de tanto andar de fiera en fiera
sangre, y ya no es mi sangre una nevera
porque la nieve no se ocupa de ello”.
(El rayo que no cesa, Miguel Hernández)

Per AMÀLIA GARRIGÓS (periodista)

 

14/04/2014

5.684 Comments