Aproximació a la situació del sistema públic educatiu valencià

carevolta | 02/02/2012 | Articles | No hi ha comentaris

Amb l’excusa de la crisi econòmica, les administracions estan aplicant fortes retallades en els pressupostos educatius, retallades que ara són més visibles i brutals, però que s’han anat introduint de forma continuada i progressiva en els pressupostos educatius dels darrers anys.

Reducció del nombre de professorat. Al llarg dels darrers 3 anys ha hagut una destrucció de llocs de treball xifrada en unes 3.400 places. Des del curs passat no s’estan cobrint les jubilacions (uns 1.200 mestres per curs) i actualment tampoc les baixes per malaltia. Això repercuteix greument en:

Augments de ràtio
Reducció d’unitats, desdoblaments, classes de reforç, tutories…
Desaparició de programes de compensació educativa.
Impartició de matèries de les quals el professorat no és especialista…

Endarreriments en el pagament de les despeses per al funcionament dels centres. La Conselleria no ha pagat el manteniment de les escoles des d’abril del curs passat. Alguns centres ja han patit talls elèctrics per impagament i no hi ha diners ni per a fotocòpies.

Enguany més de 27.000 xiquets i xiquetes s’han quedat sense la beca de menjador perquè han pujat la puntuació per accedir-ne de 13 a 17 punts.

Pel que fa a l’ensenyament en valencià:
Han desaparegut places (un de cada tres alumnes que vol estudiar en valencià no ho pot fer per manca d’oferta educativa). Enguany, per primera vegada des de l’aplicació de la Llei, el percentatge de la matrícula en valencià ha retrocedit: del 29 al 28%. Les causes, a més a més de la reducció d’aules, són els retalls en assessories en valencià, en campanyes i reunions informatives per potenciar la matrícula als primers cursos d’infantil…
S’han fusionat programes lingüístics en valencià (PEV) amb programes d’incorporació progresiva (PIP). D’aquesta manera es retalla encara més el professorat.
Segons un informe elaborat per l’STEPV sobre la situació de l’ensenyament en valencià:

En 30 anys de llei s’ha aconseguit que el 29% de l’alumnat reba ensenyament en valencià (a la província de València el 30%, Alacant el 20%, Castelló el 50%). Però s’ha produït una triple fragmentació segons el territori, l’edat de l’alumnat i la xarxa pública o privada. Algunes dades:

4 de cada 10 alumnes escullen ensenyament en valencià als 3 anys.
3 en Primària.
2 en ESO.
1 en Batxiller.
0 en cicles formatius

A la ciutat de València només el 8% de l’alumnat rep ensenyament en valencià. A la xarxa privada (que escolaritza un 30% de la població), només el 6% estudia en valencià.

Respecte al futur de l’aplicació del decret de plurilingüisme elaborat per l’anterior govern, encara tenim molts interrogants perquè no ha acabat el procés de negociació.
Sembla que la pressió ciutadana, dels sindicats i d’Escola Valenciana, ha aconseguit tirar enrere el decret. Diuen que es respectaran els programes actuals i sobre eixa base s’introduirà l’anglés, amb unes quotes que no estan encara concretades, però els seus mínims serien: una assignatura no lingüística en la llengua que no siga la base del programa.

Respecte a infraestructures, la situació és molt greu perquè a més a més de les deficiències dels centres (un 50% en tenen), es mantenen encara 930 aules prefabricades (barracons).

La fórmula que planteja la Conselleria d’Educació per a cobrir les carències de places educatives és la construcció de CIS (Centres d’Iniciativa Social), o siga, construcció de col·legis concertats en terreny públic. Les entitats privades propietàries dels centres disposaran d’una concessió de 75 anys per a la gestió i benefici del centre.

L’argumentació del PP sobre que els CIS serviran per facilitar a les famílies el dret a triar la formació dels seus fills i suposaran un estalvi econòmic, fa palés en realitat la seua opció pel desmantellament de l’escola pública, que és l’única que pot garantir la igualtat d’oportunitats entre l’alumnat.
Parlen que del 37% de col·legis concertats i privats i el 63% de públics que hi ha actualment, passaran a ser un 50% en els dos models.

D’altra banda, cal denunciar que la negativa a construir escoles públiques i a elaborar un mapa escolar que considere les necessitats dels barris i pobles, està duent a una política d’embotir alumnes en els centres, ocupant espais necessaris com les aules de música, d’idiomes, la biblioteca… per a mantindre la qualitat que sempre ha donat la xarxa pública.

Omplir les aules fins a rebentar és arruïnar tota voluntat de canvi i tancar els ulls a la realitat que el sistema escolar té la seua pròpia crisi, que afecta especialment als elevats índexs de fracàs i d’abandó escolar.
Quan a Europa no s’arriba al 15%, ací tenim uns percentatges de vora el 40% d’abandó del sistema escolar sense finalitzar els estudis obligatoris.

Decret-llei retallades per al sector públic

No pròrroga de les jubilacions.
Pel que fa al professorat interí, els nomenaments seran fins al 30 juny. No es cobrarà juliol i agost.
No pagament del 25% del salari durant les incapacitats temporals.
Per a tot el personal, suspensió del pla de pensions (0,3% de la massa salarial)
Congelació dels sexennis. A partir d’abril no es reconeixeran més sexennis i dels reconeguts fins ara es cobrarà el 50%.
Restricció en la concessió de la reducció de jornada del personal docent. Es modifica la concessió per trimestres, serà per curs escolar.

A més a més del que ja van anunciar en la presentació dels pressupostos per al 2012 de: retalls en inversions i infraestructures, no oferta d’ocupació pública i congelació salarial (en realitat baixada fins el 17%)

El govern valencià pretén que la seua nefasta gestió econòmica, que ha consistit en malgastar i dilapidar els recursos públics fent una política basada en els grans esdeveniments, l’especulació urbanística, la privatització dels serveis públics i el desviament dels nostres recursos a empreses privades…, la paguem el personal del sector públic.

Reial Decret-Llei 14/2012 del Ministeri d’Educació
Per acabar d’arrodonir-ho, Conselleria aplicarà al màxim l’increment de ràtios i d’hores lectives proposades pel Ministeri el 20 d’abril en aquest Reial Decret-Llei de “mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu”. Això significarà:
– l’augment de les ràtios un 20%, com a la Llei dels anys 70, amb el consegüent minvament en la qualitat educativa.
– l’augment de nombre d’hores lectives del professorat de secundària, que pot provocar l’acomiadament immediat de fins a 8.000 professors i professores interins i el desplaçament de milers de funcionaris de carrera.
– la reducció de les modalitats de batxillerat, reducció de grups de FP i la no substitució del professorat malalt fins els 10 dies de baixa.

Davant d’aquest càstig cal una resposta clara i contundent dels afectats i de la ciutadania en general, però en aquestos moments hem d’estar molt lúcids, no caure en corporativismes i no perdre de vista que les retallades són una agressió com a treballadors i treballadores que som, però que a la vegada traspassen l’àmbit laboral i afecten la qualitat dels serveis públics, que ha de ser el nostre objectiu final. La lluita sempre serà per a garantir el futur de l’escola pública, eixa escola igualitària, gratuïta, laica, valenciana, de qualitat…, necessària per a construir les bases de la societat democràtica que volem.

Informació elaborada per Mireia Hidalgo