Sobre falles virtuals i #intifalles
En els últims dies s’han publicat diversos articles al voltant de les falles i el revifament de l’esperit crític que sempre ha sigut inherent a aquestes festes. Us en fem un extracte d’alguns dels textos. Per la nostra banda, mantenim la cita per acudir a les xiulades a la mascletà i us convidem hui, dimarts 13 a les 20 h a la plantà virtual de la nostra falla ‘La Cagarrita’ al local de Ca Revolta.
Elogi de la intifalla (Rafael Xambó) 13/03/12 Levante-EMV: “No és d’ara que el poble esclate en xiulits i queixa contra les autoritats. Hi hagué un temps en que formava part del ritual xiular l’Himne Nacional i contra l’ajuntament. Els darrers anys del franquisme, les mascletades es convertien en reclam de Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”
No hi ha crítica al regne de les falles (Xavier Aliaga) 09/03/12 Avui: “Tenen raó els activistes quan es reivindiquen com els portadors del primigeni esperit faller, crític i iconoclasta. I una cosa que fa vergonya afegir: l’espai públic és de tots i tothom té dret a protestar on li rote. Això faltava. Deixant clares aquestes coses, ja podem entrar en uns altres tipus de debats, com ara si l’etiqueta #Intifalles és tan inadequada com ocurrent o si els esforços de mobilització haurien de ser més selectius o més concentrats, per guanyar eficàcia i no facilitar munició a l’enemic, per no atiar encara més l’enfrontament amb un col·lectiu que, erròniament, s’ha donat per al·ludit i continua en les mateixes”
Si en Falles… (Carla González Collantes) 07/03/12 L’Informatiu: “Quan vivia a València sempre en fugia per Falles. Em pensava, com molts altres que també se’n van ben lluny quan arriben aquestes dates, que era una festa“coenta”, excloent, fatxenda. De fet, ho és. Almenys la part més visible. Sortosament, les Falles són molt més que això. Si més no, les Falles que estan començant a emergir gràcies, una vegada més, a una ciutadania dissident”
Falles apolítiques? (Gil-Manuel Hernández). Sociòleg a la Universitat de València i membre de la Falla Arrancapins 6/03/2012 Levante-EMV. Reproduïm l’article sencer, perquè no es troba en l’edició digital del diari
Arran de les manifestacions contra les retallades durant les primeres mascletades de Falles, el Partit Popular ha reaccionat criminalitzant grollerament tant els qui protestaven com el grup Compromís, com a qui acusen d’instigar les protestes ciutadanes. Per justificar la cacera s’han tret de la manega una suposada i massiva agressió verbal contra les falleres majors de la ciutat -encara que poden haver hagut censurables excessos particulars- i a partir d’ací han assenyalat eIs «enemics», una practica molt estesa entre la dreta últimament.
A més a més, i amb l’inestimable concurs de certa premsa fallera, han intentat mobilitzar el món associatiu faller per legitimar-se en nom del que pretenen que siga un dogma de fe: que les falles són apolítiques. El mateix comunicat en castellà de les 23 agrupacions falleres es fa ressò i proclama sense complexos que les falles “no entienden de política”. Una solemne fal·làcia que cal desmuntar amb rapidesa. Anem per faena.
És apolítica una festa que té al capdavant un regidor triat en una llista electoral d’un partit polític que es presenta a les eleccions amb un programa sobre Falles? I que té com a assessors militants del partit que són fallers?
Cal recordar que un partit com Unió Valenciana va nàixer en un casal faller i féu de la xarxa fallera el seu àmbit d’acció preferent, amb l’entusiasta participació de milers de fallers i falleres?
Hem oblidat, potser, que durant l’alcaldia de Ricard Pérez Casado el blaverisme més intransigent aprofitava la Crida fallera per fer sonores xiulades a l’alcalde?
Per no parlar de com el reglament faller va mantindre durant anys i anys que el valencià secessionista de les Normes del Puig era el valencià normatiu de la festa fallera. I encara hui en dia més de 200 comissions falleres participen en el concurs de llibrets de Lo Rat Penat, que se situa al marge de la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la llengua.
Podríem recordar com la Junta Directiva de la Junta Central Fallera va aprovar en 2004 adherir-se al manifest de la Fundació Broseta en defensa de les «senyes d’identitat valencianes».
Però ací no acaba la cosa, perquè quan en 1982 es discutia I’Estatut d’Autonomia un terç de les comissions cremaren tres hores tard les falles per oposar-se al terme «País Valencià», convenientment instrumentalitzades per la dreta més rància del cap i casal.
I que dir d’algunes falleres majors que passaren directament del tron faller a estar en llistes electorals del PP, i algunes arribaren a ser alts càrrecs.
O és que és apolític que l’ajuntament instaurara una subvenció clientelar a les falles amb diners públics?
O l’espectacle populista que munta l’alcaldessa al balcó de l’Ajuntament durant les mascletades?
O les xiulades deis simpatitzants del PP a Teresa Fernández de la Vega al mateix balcó municipal fa dos anys?
Els exemples es podem multiplicar ad infinitum, i si ens centrem en l’àmbit interior de la festa encara en trobariem molts més.
Que és, si no política pura i dura, la que existeix dins de les comissions? O la política de falla, agrupació, sector o família que es palesa en el complex món de les preseleccions a fallera major de Valencia, un dels àmbits, per cert, on més insults, barbaritats i desqualificacions se senten cap a les falleres, proferides per part dels mateixos fallers?
Creiem que està fora de tot dubte que les Falles són intensament polítiques, de fet naixen històricament com a manifestació de crítica política de les classes populars. I així ha de ser. De fet, les Falles no necessiten menys política, sinó més estar en el món contemporani, no aïllades en móns imaginaris. Els sobra prepotència i els manca sentit democràtic.