Presentació de '5 cm', 'La casa de la compassió' i de la revista 'Poetari'
DIVENDRES 19 D’ABRIL_20 H
Presentació de ‘5 cm’ de Mireia Vidal-Conte, ‘La casa de la compassió’ d’Eugénia de Vasconcellos (traducció de Carles Duarte i Mireia Vidal-Conte) i de la revista ‘Poetari’
Participaran a l’acte l’editor Quim Curbet i els poetes Mireia Vidal-Conte, Carles Duarte i Vinyet Panyella.
Mireia Vidal-Conte (Barcelona, 1970) és llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB i en Teoria de la literatura i Literatura Comparada per la UB. Ha publicat ‘Gestual’ (Pagès, 2005, Premi Recvll), ‘Pragari’ (Columna, 2005, Premi Miquel de Palol), ‘Anomena’m nom’ (Pagès, 2006, Premi Maria Mercè Marçal), ‘Margarides de fons’ (Cossetània, 2007, Premi Ramon Comas i Maduell), ‘Orlando natural’ (laBreu, 2010), així com diverses traduccions.
L’última de les traduccions, ‘La casa de la compassió’, la signa juntament amb Carles Duarte, (Barcelona, 1959) poeta i lingüista. Entre els seus llibres de poesia destaquen ‘El silenci’ (2001), ‘Tríptic hebreu’ (2002), ‘El centre del temps’ (2003) i ‘Els immortals’ (2006). Com a lingüista ha treballat amb els professors Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatges especialitats. Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en l’últim govern presidit per Jordi Pujol (1999-2003) i ha estat vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Quim Curbet (Girona, 1959) és editor, escriptor i fotògraf. L’any 1995 fundà Curbet Edicions i és col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació. El 2011 guanyà el premi Rosa Leveroni de creació poètica per ‘Amb ulls de vidre’. Les seues fotografies han servit de fons inspirador del llibre ‘Aprenent a mirar’ editat conjuntament amb poemes de Vinyet Panyella. Panyella (Sitges, 1954) és escriptora, llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i diplomada en biblioteconomia. Des de 1989 i fins el 2004 va estar vinculada a la Biblioteca de Catalunya primer com a sots-directora, després com a gerent, i més tard com a directora. És autora de treballs sobre el modernisme, el noucentisme, art i història cultural, com ‘J.V. Foix: 1918 i la idea catalana (1989) o ‘Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol (París, Sitges, Granada) (2000), de diversos poemaris i de narrativa infantil.
I per acabar d’arrodonir l’acte, coneixerem la revista ‘Poetari’, que publica Poetaris Associats, una assemblea que té com a lema aquest vers de Hölderlin: “Però el que dura, ho funden els poetes”.