Manifestació 9O: El País Valencià és el futur
|La Comissió 9 d’Octubre, de la qual forma part Ca Revolta, celebra la Diada reclamant un País Valencià amb futur i amb més autogovern
La manifestació partirà de la plaça Sant Agustí de València, a les 18.00h. La celebració continuarà amb un homenatge a Joan Fuster, a les 21.00h, a la Societat Coral el Micalet, amb l’actuació del músic valencià Miquel Gil.
MANIFEST 9 D’OCTUBRE 2012
És un dia festiu i alegre, i també reivindicatiu. Des d’aquella primera reivindicació de l’Estatut d’Autonomia del 77, el dia 9 d’Octubre és un dia per a parlar del nostre futur.
I només tindrem futur si conservem i ampliem l’autogovern:
Com a ciutadania i com a societat que mira al futur, el poble valencià s’oposa al desballestament de l’estat de les autonomies que ha iniciat l’estat espanyol, amb el pretext de la crisi, com si fóra una retallada més, aquesta en autogovern i democràcia. És imprescindible que el País Valencià tinga tots els instruments polítics i econòmics al nostre abast per prendre decisions i bastir la nostra eixida a la crisi.
El Consell Valencià, endeutat per un sistema de finançament autonòmic nefast i per una política fiscal cada cop més regressiva, es troba paralitzat i sense alternatives, i ha demanant un rescat al govern espanyol, a canvi del nostre autogovern. Han posat preu a la nostra llibertat i als nostres drets: 4.500 milions d’euros, uns diners que no equivalen ni tan sols als 6.000 milions d’euros que anualment paguem els valencians en impostos, que se’n van a Madrid i no tornen. El nom d’aquesta sagnia és espoli fiscal, i amb ell el PP ens ha portat a l’enfonsament de l’estat del benestar i de l’autonomia política del País Valencià, i a la ruïna econòmica. Han fet la nostra vida pitjor i el nostre futur, com a societat i com a poble, més difícil i incert. Però som un poble que va néixer cridant terra i llibertat, i si ens ho proposem tenim esperança i tindrem el futur que ens donem a nosaltres mateixos.
Els pobles lliures necessiten democràcia. No és democràcia la repressió d’estudiants que demanen els recursos que necessiten als centres, ni les amenaces a treballadores i treballadors pel fet de manifestar-se i reclamar els seus drets socials i laborals. Són democràcia els drets civils, la llibertat d’expressió, la igualtat i justícia que impliquen els serveis públics i universals, com ara la sanitat, l’educació i els serveis socials. Dividir la societat en pública i privada condemna les persones més febles i protegeix les més fortes. Tinguem ben present i fem saber a qui ens escolte que la injustícia no és un dels valors del poble valencià.
El futur del País Valencià, el nostre futur, passa per assegurar-nos les infraestructures que, com és el cas de l’eix mediterrani, potencien la nostra economia; per defensar una sanitat pública i de qualitat que no haguem de pagar dues vegades, amb els nostres impostos i amb el mal anomenat copagament, que deixe de retrocedir, com passarà amb la llei de l’avortament i complisca amb les necessitats assistencials i de prevenció de tota la població; passa per una administració pública transparent, que complesca amb el requisit lingüístic i no discrimine els valencians pel fet de parlar en català. Quan prop de 600.000 ciutadanes i ciutadans es troben a l’atur, molts d’ells sense cap tipus d’ingressos, i amb un futur incert i sense esperances, cal canviar el model productiu i les relacions econòmiques i socials, no sols per a ser més rics, sinó perquè tota la nostra gent tinga assegurat el benestar present i el seu futur.
El futur del poble valencià passa també per l’escola pública i coeducadora, de qualitat i en valencià, que garanteix la igualtat d’oportunitats en l’accés i la formació de les persones. L’educació és clau de volta del projecte nacional. Per això, les retallades són desinversió econòmica i social. 27 milions d’euros menys en educació, la reducció de la plantilla de personal docent i la diàspora de llicenciats no ens ajudaran a construir res. L’elitisme que signifiquen l’augment de taxes universitàries i el descens de les beques també ens deixen en precari, a tot el poble valencià, per encarar els nous temps. Necessitem tota la nostra gent jove, formats amb recursos de tots nosaltres, treballant per al nostre país.
El valencià a l’escola és fonamental perquè el nostre futur, l’alumnat, els xiquets i les xiquetes que duran les regnes d’aquest país, vetllen per ella. Volem un sistema educatiu plurilingüe, sí, però que no margine la nostra llengua, i això és innegociable. Per això ens oposem al recentment aprovat Decret sobre plurilingüisme.
El nostre país també necessita els seus propis mitjans de comunicació, públics, de qualitat, veraços i en català. Tanmateix, ara s’ha tancat el procés de privatització que va iniciar Zaplana, després d’anys de deteriorament de la gestió, amb un ERO que afecta pràcticament 1.300 famílies, que atempta contra els drets dels treballadors i les treballadores, i que en realitat ens fa a totes i tots els valencians una mica més pobres i vulnerables al procés recentralitzador. És un pas més en la manca de pluralitat que ja ens va afectar amb la tallada de les emissions de TV3, i que el passat dia onze va fer un altre pas enrere amb el rebuig a la proposta d’ILP, com també s’havia rebutjat amb el govern anterior. Tot això evidencia que el que en realitat ens cal és un espai català de comunicacions, amb TV3, ITB i RTVV. En definitiva, s’ha fet un pas més en el desballestament dels serveis públics valencians, com properament passarà a FGV, amb el pretext de la crisi i de l’asfíxia financera del Consell.
Volem fer sentir la nostra veu en aquest temes i en molts altres. La ciutadania tenim moltes formes de fer-ho, i podem alçar la nostra veu als carrers i mitjançant els òrgans de representació, però només amb el compromís actiu de tots i cadascun de nosaltres es farà realitat un demà de llibertat i de benestar per al nostre País Valencià.
Ser País Valencià és el contrari a ser una regió d’Espanya. És el nostre model de convivència i progrés.
És el nostre futur.
Visca el País Valencià!
«O ara, o mai». Homenatge a Joan Fuster al teatre el Micalet el 9 d’Octubre
En el 30é aniversari del gran aplec en commemoració de les «Normes del 32» a la Plaça de Bous de Castelló el 25 d’abril de 1982, Castelló per la Llengua i la Comissió 9 d’Octubre homenatja l’escriptor suecà en els 50 anys de la publicació de Nosaltres, els valencians.
A la plataforma Castelló per la Llengua i la Comissió 9 d’Octubre ens complau informar-vos i convidar-vos a participar en l’acte d’homenatge a Joan Fuster que hem preparat per al 9 d’Octubre de 2012 al teatre el Micalet de València a les 21.00h. L’acte es fa en record del 30é aniversari de l’aplec que, el 25 d’abril de 1982, va reunir a la Plaça de Bous de Castelló desenes de milers de valencianes i valencians en commemoració del 50é aniversari de les Normes de Castelló. Aquest acte serà la cloenda de la celebració del 9 d’Octubre d’aquest any.
Joan Fuster, un dels intel·lectuals valencians més importants del segle XX, profundament compromés amb la llengua i l’esdevenidor del nostre poble, va tenir un paper destacat en aquest aplec. Enguany, a més, fa 50 anys de la publicació d’un dels seus llibres més coneguts, Nosaltres, els valencians, 90 anys del naixement i 20 de la mort. I és per això que l’acte vol lligar la memòria històrica de l’aplec a la Plaça de Bous amb el record del pensament de Joan Fuster i de la seua proposta nacional, i amb aquesta finalitat combinarà projeccions de l’aplec i del discurs que Fuster hi féu amb un repàs per la vida i les idees del de Sueca a través dels seus textos. L’acte serà conduït per Josep Manuel Casany, interpretaran els textos els actors Paco Alegre, Pilar Almeria, Francesc Anyó, Pepa Juan i Albert Iborra i finalitzarà amb l’actuació musical de Miquel Gil. Les entrades de l’acte es podran adquirir al Centre de Cultura Octubre de València, a 5 euros o bé a 10 per a les persones que vulguen col·laborar econòmicament amb el projecte.