I tu, què penses sobre la regulació de l'avortament?

La llei actual

Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs:

• Recull el dret a l’educació en salut sexual i reproductiva i l’obligació de l’estat de garantir-ho.
• L’avortament és un dret a lliure decisió de la dona fins a les catorze setmanes de gestació.
• Des de les catorze a les vint setmanes, es pot interrompre també l’embaràs si hi ha risc per a la salut física o psíquica de la mare i en cas de malformació greu del fetus. I, sense termini, en cas de malformació molt greu o incompatible amb la vida, després dictamen d’un comitè clínic.
• L’edat de consentiment mínima exigida per avortar és de 16 anys, la mateixa exigida per a altres intervencions quirúrgiques, amb l’obligació d’informar al pare o la mare, excepte situació de risc.

Les intencions del govern

Segons declaracions del Sr. Gallardón, encara no s’han iniciat tramitació del canvi legal:

• L’avortament seria un delicte, penat per la llei, llevat de situacions o indicacions concretes. En la regulació de 1985, anterior a l’actual llei aquestes indicacions eren risc per a la salut física i psíquica de la mare, sense termini; malformacions fetals, fins a les 22 setmanes, i violació, fins a les 12 setmanes.
• Se suprimeix la indicació de malformació fetal, incloses les molt greus i incompatibles amb la vida, com a motiu per avortar.
• Qui decideix si es pot accedir a una interrupció voluntària de l’embaràs, seran el metge o el jutge, que dictaminaran si es compleixen o no els requisits exigits per poder avortar.
• S’eleva l’edat de consentiment per poder avortar als 18 anys, fins i tot quan la menor al·legue fundadament que, no interrumpre l’embaràs, li provocarà un conflicte greu, manifestat en el perill cert de violència intrafamiliar, amenaces, coaccions, maltractaments, o es produeix una situació de desarrelament o desemparament i s’al·leguen com circumstàncies.

Dades i reflexions

• El nombre d’avortaments no depén de la forma en què es regule aquesta qüestió, sinó de les polítiques d’educació sexual i de la facilitat d’accés als mètodes anticonceptius. Segons dades de l’OMS de l’any 2008, en el món la major incidència de l’avortament es produeix a l’Àfrica i Amèrica Llatina, on les taxes d’interrupcions voluntàries de l’embaràs són de 29 i 32 per cada 1.000 dones, respectivament, tot i ser il·legal la seua pràctica. En canvi, a Europa Occidental, amb lleis més permissives, la taxa es redueix a 12.
• Al marge de l’opinió que tinguem de l’avortament, hi ha dones que avorten i seguiran avortant, independentment de la forma en què aquest es regule. Això constitueix un problema sanitari de primer ordre. Actualment, és la causa, segons l’OMS, en dades de l’any 2012, del 13% de la mortalitat materna mundial.
• Les regulacions restrictives afegeixen problemes, en una situació ja delicada, a les dones amb embarassos no desitjats en una situació de desarrelament o de desemparament i, en particular, a les dones amb escassos recursos econòmics i socials amb més dificultats per accedir a països del nostre entorn en els quals l’avortament és legal.
• La importància de la decisió de la dona sobre si vol o no seguir endavant amb un embaràs no desitjat, per la responsabilitat i conseqüències que aquesta decisió tindran sobre ella i el futur fill/a, pel fet que és en el seu cos on es produeix la gestació i perquè, ens agrade o no, res pot fer-se si no es compta amb el consentiment de la dona.
• La realitat és que hi ha pluralitat d’opinions al voltant d’aquest tema. Pluralitat que no eximeix la nostra societat de l’obligació de donar resposta als drets a la salut sexual i reproductiva, emparats per l’OMS, la Unió Europea… Més encara, quan es tracta de regular un dret, el reconeixement no obliga al seu exercici.

Tinc un embaràs no desitjat

Assegura’t que estàs embarassada. Pots fer-ho a:

1. Centre d’Orientació Sexual
2. El teu centre de salut.
3. Comprant un test d’embaràs en una farmàcia.

• Reflexiona sobre la decisió que vas a prendre ja que és de gran importància. Sol ajudar compartir-ho amb les persones amb les quals tenim més confiança. Escolta, si vols, altres opinions però no et deixes coaccionar per ningú. No tardes, hi ha terminis. Si vas molt justa de terminis, i no pots esperar la tramitació, ves directament a les clíniques acreditades però hauràs d’abonar el seu cost, al voltant als 400-450 euros.
• Acudeix al teu metge de capçalera o al treballador social del teu centre de salut. Ells et lliuraran un sobre amb informació i després de tres dies hauràs d’anar a signar el consentiment si la teua decisió ha estat la d’interrompre l’embaràs. També et posaran en contacte amb la clínica perquè et donen cita. Has de portar DNI i targeta sanitària. Actualment, la interrupció voluntària de l’embaràs és una prestació recollida en la cartera de serveis de la sanitat pública.
• Reflexiona sobre les causes que van provocar l’embaràs no desitjat i intenta tindre-les en compte perquè no et torne a succeir. Utilitza els mètodes anticonceptius de forma segura.
• Si tens parella, seria bo que ell també ho fera.

Extracte dels materials elaborats per Acciónenred