La Budelleria

Divendres 26 de maig de 2017 a les 23.00 hores

LA BUDELLERIA, cervell públic

Conferències magistrals, xarrades, grups de debat, dissertacions temàtiques, sessions educatives, oradors-es especialitzats, xarraires internacionals

Participants: Àlvar Carpi, Carlos Montes, Domingo Chinchilla, Eva Domingo, Javier Canales, Mariajo Gay, Pili Paneque i Voro Cerdán, entre altres

Amiguets i amiguetes:

Fins ací hem arribat. Tot el que comença ha d’acabar, però hi ha moltes formes de fer-ho: en una reunió del comitè federal, detingut per la policia en el despatx a punt de destruir el disc dur de l’ordinador, rebentat per la cirrosi en una habitació d’hotel… 

Nosaltres acabem perquè volem, perquè així ho hem decidit, sense agents externs ni corrupció interna, i ho fem  amb total transparència:

Acabar és acomiadar-se, desfer-se de companys de viatge, de llocs emblemàtics, d’emocions embalades en records més o menys adulterats.

Acabar és arribar al final del trajecte, amb la feina ben feta si potser, i amb el màxim de dignitat possible.

Acabar és passar a un altre estatus, instal·lar-se en la memòria dels altres, formar part de la història.

Acabar és deixar lloc, alliberar espai per a una probable evolució, o revolució, o transformació, o transmutació, o transsubstanciació, o trans… elquesiga.

Acabar és celebrar, gaudir del que s’ha compartit, festejar el camí recorregut.

Acabar és obrir la finestra i llençar-se al no res.

Acabar és tornar a començar.

Si no tens suficient amb la poètica de l’acabar i vols saber els detalls escabrosos i el morbo que envolta aquesta decisió irrevocable, fidels al nostre esperit, només ho direm una volta i no ho tornarem a repetir mai més i ho farem aquest divendres 26 de maig a les 23h (serem molt puntuals) en Ca Revolta (C/ Santa Teresa, València) on ens acomiadarem de la Budelleria, cervell públic, com cal, tots a una veu.

Tens per davant la primera i última oportunitat de viure aquest comiat definitiu, de poder dir jo hi vaig estar, de fer uns centenars de fotos que no tornaràs a veure, d’abraçar i besar als budellers-es autèntics-ques i per a la majoria de vosaltres de vindre al menys a una Budelleria.

Aquest també és l’últim comunicat publicitari de la Budelleria, gràcies per haver-me deixat entrar en la teua intimitat cerebral  i visceral, per llegir-me fins al final, per compartir-me amb els teus, per retornar-me un 😊o un 👍o un ❤ o un 💋 …, per no esborrar-me dels teus contactes, per formar part de l’únic rastre escrit (junt a l’article del Levante del 23-2-2017) que quedarà pels futurs investigadors-es sobre les propostes escèniques de principis del segle XXI, per participar d’aquest viatge parateatral, ecosocial i postcabareter, i sobretot per deixar-me jugar.

Acabar bé és saber soltar a temps.

Salut i comiat
Bé està el que bé acaba.