Crisi econòmica vs crisi ecològica

Dins del cicle sobre la crisi que hem encetat aquesta primavera, el pròxim dimarts 15, a les 19.30 h, podrem debatre amb Daniel Gil-Pérez (catedràtic UV) i Amparo Vilches (professora titular de Ciències Experimentals,
UV), que ens parlaran sobre “Perspectives del New Green Deal”

El triomf d’Holland pot donar força al discurs en favor de les polítiques de creixement (“l’austeritat ha
deixat de ser una fatalitat”). Convé assenyalar, però, que es comet un doble i greu error quan s’accepta que
la política que s’impulsa actualment és d’austeritat i quan es demana tornar al creixement.
Utilitzem bé el llenguatge: no diguem austeritat al que és destrucció de drets per acréixer guanys particulars
gens austers. I no reclamem reprendre el creixement, perquè això es pot interpretar com una proposta de
tornar a la senda del creixement depredador i insostenible -que es tradueix en degradació ambiental, pèrdua
de diversitat biològica i cultural i desequilibris inacceptables- com si aquesta fos la solució per crear llocs de
treball i mantenir els serveis públics (que és el que realment necessitem).
Cal exigir, pel contrari, un nou model socioeconòmic verd i solidari –avui ja possible- que done pas a
un desenvolupament sostenible. Un desenvolupament que demanarà, sens dubte, una positiva austeritat
(decreixement) a aquells que consumeixen més del que el nostre planeta pot proporcionar a tothom de
forma sostenible i equitativa; però un desenvolupament capaç de crear milions de llocs de treball verds,
d’acabar amb la fam i la pobresa extrema i d’universalitzar els drets fonamentals a la sanitat, a l’educació, a
la cultura… incloent el dret primordial a un ambient saludable.