NO-DINS
Una instal·lació de Cristina Peiró
Sala EsferAzul, de divendres 27 a dilluns 30 de maig de 2016
Des de temps immemorials s’ha reflexionat sobre l’home i la seua relació amb l’espai, aquell lloc on habita la seua intimitat i s’amaguen les seues pors. En moltes ocasions és descrit com un refugi, però emprant aquest terme estem dividint la nostra realitat en un dins i un fora, un “NO-DINS”. És llavors quan la pròpia ment crea les barreres que per moments ens fan rebutjar la incertesa, d’una manera primitiva, creant així espais de confort i negant una part dispersa i desconeguda.
Amb aquesta instal·lació, Cristina Peiró vol proposar una reflexió sobre aquests dos conceptes, aparentment contraris, amb els quals ens toparem al llarg del nostre recorregut vital . Potser ací vegem que en l’esdevenir entre l’un i l’altre radica la clau.
L’artista ofereix a l’espectador un circuit de portes amb el qual podrà interactuar, formant part d’aquell anar i venir, recorrent la sala a les fosques i sent en tot moment conscient de l’espiral que crea, corrent cap a si mateix i alhora evadint-se.
Comissària: Natividad Navalón
Cristina Peiró naix a Gandia en 1994. Des de la seua infantesa mostra interès per les Arts, participant en nombroses activitats i concursos a nivell local. En 2012 decideix estudiar el Grau de Belles arts en la Universitat Politècnica de València. Ha tocat totes les disciplines però s’inclina per l’Escultura, sentit predilecció per la Instal·lació . En aquest camp se sent lliure per a crear nous ambients i jugar amb l’espai, no solament com un lloc d’intervenció i expressió, sinó percebent-ho com un tema per a la reflexió.
3 DIVENDRES 20.00 – Inauguració EXPOSICIÓ
L’ODISSEA DE SER DONA A L’ÍNDIA
Fotografies i cartells explicatius de l’Associació Saheli.
La present exposició fotogràfica s’emmarca dins d’una campanya de sensibilització per la igualtat de gènere i la prevenció de la violència masclista de l’associació Saheli. En aquest cas la mostra pretén visibilitzar les opressions i violacions de drets que pateixen moltes dones a l’Índia, com ara feminicidis, violacions, abusos, maltractaments, exclusió, etc.
Alhora, al marge d’aquesta cara amarga també es pretén transmetre la fortalesa, la tenacitat i fins i tot els somriures amb les que tantes dones s’enfronten al dia a dia d’una societat patriarcal i opressiva.
A través del llenguatge fotogràfic així com d’elements adjacents Saheli pretén que les visitants puguen posar les seues mirades sobre altres mirades que expliquen una realitat aliena. Des de la primera fotografia amb el plor desesperat d’una nena acabada de nàixer, passant pel somriure emocionant de Fàtima fins arribar a la cara solcada per una vida sencera, cadascuna de les imatges donen lloc a lectures personals i a reflexionar sobre el que hi ha més enllà de la fotografia.
Fins a dimecres 29 de juny.
A la Sala d’Exposicions.
Horari: dilluns a divendres de 18.00 a 22.00, dissabte de 19.00 a 22.00
14/07/2016 DIJOUS 20.00 – Inauguració EXPOSICIÓ
BARRI DEL CARME
Fotografies d’alumnes de l’escola Revelarte (València).
Fins a dimarts 20 de setembre de 2016.
A la Sala d’Exposicions.
Horari: dilluns a divendres de 18.00 a 00.30, dissabte de 19.00 a 00.30
(en juliol obrim a les 19.00, en agost tancat)
Dissabte 17 de setembre de 2016
19.30h
Presentació del llibre “No digas que fue amor” de Francisco José Zornoza Cárdenas (Ediciones Atlantis)
Organitza: Ediciones Atlantis
Presenta: Jose Vicente Selma (Professor d’Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat de València)
Divendres 23 de setembre de 2016
20.00 hores
BLAU VALÈNCIA
Una exposició de Miguel Ayensa
Tècnica mixta: acrílic i tinta estilogràfica diluïda i oxidada sobre llenç
Sala d’Exposicions
Fins a dimecres 19 d’octubre
Horari: dilluns a divendres de 18.00 a 22.00h, dissabte de 19.00 a 22.00h
Més informació a https://goo.gl/7KhK0u
La tècnica consisteix en un exercici de captació de la llum en tres estadis:
– Reflexió: Per mitjà dels volums concrets en acrílic blanc, bé en formes opaques o en transparències
– Oxidació: Les obres estan realitzades amb un únic color de tinta blava estilogràfica que, en funció de la quantitat d’aigua afegida, de la preparació de la tela per a l’absorció de més o menys aigua i de l’exposició a la llum solar, permet obtenir tota una gamma de blaus i tons ocres. És a través de l’oxidació i la tinta exposada a la llum solar, o per separació dels seus components metàl·lics, una altra manera d’atrapar la llum de manera física.
– Moviment: Mitjançant l’ús de la tinta vermella s’inclouen centelleigs vermells o plans vibrants que aporten moviment i contrast a l’obra. Sempre disposats de manera antisimétrica per a descompensar la imatge i obtenir així moviment.
Els referents arquitectònics estan deformats i representats de manera expressionista per a obtenir moviment i plans prou opacs i blancs que abaten cap a l’espectador i trenquen la fugida i l’harmonia de la perspectiva per a produir moviment i il·luminar de manera antisimètrica. Destaquen els jocs de transparències i barreja de textures.
Dijous 6 d’octubre de 2016 a les 20.00 hores – rectificació: a les 19.30 hores
Presentació del llibre ARRIBARÀ EL DEMATÍ
Bromera, 2016. Novel·la de Joanjo García, amb epíleg de Manuel Delgado. Al setembre del 2014, Laura Tormos torna a Barcelona acompanyada d’un interrogant que l’ha perseguida sempre: per què la mare es va suïcidar?Més informació a http://bit.ly/2dFPMnZ
Divendres 7 d’octubre de 2016 a les 18.00 hores18.00
Presentació de LA ROSA DE SANGRE
Atlantis, 2016. Novel·la de Laura Alcantarilla Chaves (Utiel, 1993). El passat ens persegueix, no importa el que fem. Allò era una cosa que Emma Novell no havia après encara quan va decidir prendre’s un descans de la seua feina com a forense. El petit i misteriós poble de Black Castle semblava el lloc ideal…
RES PUBLICA
Homenatge al filòsof Aristocles, de sobrenom Plató
Una exposició de Joan Paton
Inauguració: divendres 21 d’octubre de 2016 a les 19.30 hores
A la Sala d’Exposicions, des de divendres 21/10/2016 fins a dimecres 16/11/2016
La República és un dels diàlegs més importants escrits pel filòsof Aristocles, de sobrenom Plató, que viu aproximadament entre l’any 427 i 347 a. c. En aquests diàlegs Plató esposa la seva concepció de l’art, la política, la societat, la justícia, la moral i la virtud, i és on descriu la célebre Al·legoria de la Caverna. A La República Plató fa un homenatge al seu mestre Sócrates i el situa com a protagonista dels diàlegs que tenen lloc al Pireu, a casa de Polemarc, en un calorós estiu.
Ara, 2.500 anys después, Sócrates i els seus contertulians es tornen a trobar a Ca Revolta i continuen dialogant i debatent. Què en pot sortir d’aquesta reunió? Quins temes ocuparan les seves converses? Són els plantejaments de Plató tan atemporals que ens permeten analitzar amb lucidesa el nostre temps?
Els personatges retratats que ens miren des de les parets d’aquesta cova contemporània ens volen fer conscients de la realitat que ens envolta, animar-nos a desenvolupar una major capacitat de decisió i ser dones i homes més lliures.
Horari: dilluns a divendres de 18.00 a 22.00, dissabte de 19.00 a 22.00
12 D’OCTUBRE – DIA DE LA RESISTÈNCIA INDÍGENA
Una exposició de Sergio Cruz
Inauguració: divendres 21 d’octubre de 2016 a les 20.00 hores
A la Cafeteria, des de divendres 21/10/2016 fins a dimecres 23/11/2016
Horari: dilluns a divendres de 18.00 a 00.30, dissabte de 19.00 a 00.30
Diuen els llibres d’història que el dia 12 d’octubre de 1492 Cristòfor Colom, al comandament de la Pinta, la Niña i la Santa Maria, va albirar per primera vegada el continent americà després de dos mesos i mig de travessia. Una trobada irreversible entre dos mons.
Com a molts altres llocs, al país centreamericà la celebració d’aquest dia es denomina Dia de la Raça, però els indígenes no se senten inclosos en aquest terme. “El Dia de la Raça és el dia del crioll i del mestissatge, és el dia d’ells, no de nosaltres. Els indígenes no ens hi sentim representats, no creiem que siga democràtic dir-li així quan més de la meitat de la població en aquest país és indígena”.
Per això, des de fa aproximadament 20 anys, cada 12 d’octubre centenars d’indígenes van al Parc Nacional de Tikal, al nord de Guatemala, per demostrar al món que els maies no formen part del passat, que segueixen vius, malgrat les circumstàncies de pobresa i desigualtat en què viu la majoria de la població indígena a Guatemala.
Càmera: Nikon D90
Gènere: Fotoperiodisme
Divendres 18 de novembre de 2016 a les 20.00 hores
EXPOSICIONS
ESCULTURES
De Paco Berdonces
A la Sala d’Exposicions, fins al 14 de desembre
Dilluns a divendres de 18.00 a 22.00, dissabte de 19.00 a 22.00