Fa 10 anys ens deixà "físicament" Cristina Piris

“Cristina, la lluitadora antifranquista, l’animadora de mogudes socials, la dirigent de Revolta, tota una vida embastada amb el fil roig de la rebel·lia, l’esperit crític, el desig de viure i l’amor per la gent.
Una persona lligada fortament a la vida, perquè la vida és lluita des dels arrels cap al futur, amb sentit de l’humor que tanca qualsevol temptació de nostàlgia.
Cristina continua amb nosaltres perquè som la llavor que va sembrar”

Aquests textos i el cartell foren editats per a les trobades ‘Calidoscopi Cristina Piris’, de 2004, un any després que Cristina ens deixara “físicament”.

Volem compartir també amb vosaltres el poema que li dedicà l’amic Marc Granell:

RETRAT DE CRISTINA PIRIS OBRINT ESCLETXTES

El somriure ros i bell,
els ulls encesos
de passió, d’alegria, de batalla
perenne contra els murs negres i altíssims
del dolor, la ignomínia i la metralla.

Atureu-­vos i mireu.
No és sols un cos.
És un camí llarg i lent i és paraula
antiga i pura obrint camins, paraules
que seguiran foradant la muralla.

Atureu­-vos i mireu
com riu i encén
amb el riure tots els llums de la casa
cridant al ball i a l’amor i a la revolta
que ens ensenyà a fer vius en l’esperança.

Marc Granell. ‘Tard o d’hora’, 2006.