Fent art, fent revolta
Reproduïm un article de la nostra amiga Carla González Collantes aparegut a L’Informatiu el passat dimecres 8 de febrer
Un any més The Influencers arriba al CCCB de Barcelona. Un any més, doncs, podrem gaudir d’aquest festival d’art no convencional, guerrilla de la comunicació i entreteniment radical. Totes les propostes que hi conflueixen tenen com a denominador comú el fet d’entendre l’art com una forma més d’activisme. Perquè l’art, entre moltes altres coses, també és (o pot ser) revolta.
Mentre m’estudie la programació del festival per mirar de no perdre’m res, torne a pensar en València. No em calen excuses per pensar-hi, com tampoc no me’n calen per enyorar-me. Tanmateix, en aquest cas l’associació d’idees és del tot justificada. A València l’artivisme existeix… i resisteix! N’és un clar exemple Cabanyal Portes Obertes. Però no és l’únic. Convé recordar també les exposicions Un jardí d’art, Els ulls de l’abraçada o Art per al Botànic, art per a la ciutat, organitzades per la coordinadora Salvem el Botànic-Recuperem Ciutat. I convindria, amb certa urgència, recordar tantes altres accions que, banyades d’art (en qualsevol de les seues manifestacions), han servit per dir no, per dir prou.
A València moviments com els Salvem, entre d’altres, han comptat amb la col·laboració d’un gruix considerable d’artistes que els han ajudat a ser i a fer-se (més) visibles. Pense primerament en Miquel Guillem, professor de Belles Arts a la Universitat Politècnica de València. Ara que ja no hi és, som molts els qui l’enyorem, els qui trobem a faltar la seua personalitat polièdrica. Per mi, com per molta altra gent, ha sigut un mestre, i també un referent. Gràcies a ell vaig sentir a parlar de moltes de les lluites que han florit sota les pedres d’una ciutat rebel a pesar del cansament acumulat al llarg dels segles. Gràcies a ell vaig aprendre a sentir-me menys perduda enmig de tots aquests deserts.
També pense en molts altres artistes que han fet i fan de València una ciutat menys adormida. Encara que per mi els vertaders protagonistes de la mobilització són tots els que anònimament llancen el seu crit perquè el futur siga també esperança, crec que és necessari reconèixer la tasca duta a terme per les persones que fan art per i per a la revolta. Me’n deixaré molts, així que demane perdó de bestreta. Però que ningú no se senta menystingut, perquè aquesta altra València la construïm entre totes i tots. Els noms (i cognoms) importen ben poc. Amb tot, crec que hauríem de donar les gràcies a Miguel Molina, David Segarra, Silvia Molinero, Xurxo Estévez, Maribel Doménech, Emilio Martínez, Dídac Ballester, Ricardo Vilar, Frederic Perers, Nelo Vilar, Martí Guillem, Frederik Jaake, Dolores Furió, Vicente Ortiz, Silvana Andrés, Ana Veintimilla, Gema Hoyas, Susana Rey, Lorena Rodríguez, ESOC… A tots ells, i a tants altres que em deixe, gràcies per l’art. I gràcies, també, per la revolta.